Vila privilegiada
Josep Pla Casadevall
En efecte: de Roses estant es poden veure les millors postes de sol d'aquest país (...) Hi ha res que s'assembli més a un ram de roses que una posta de sol a Roses? ¿Hi ha res que us produeixi una sensació més semblant, que us recordi la mateixa elegant presència confortable, luxosa i vaga que la que us produeix un gran ram de roses? (...) La mar i la terra esteses davant vostre semblen alçar-se i volen fer un arc que us exigeix tenir la vista alta.
Tres guíes
Josep Pla Casadevall...la tercera característica de Roses, que constitueix sens dubte el seu màxim encant: la d'estar la vila encarada a ponent. Això fa que les passejades del capvespre fins el far permetin la contemplació de les postes de sol més prestigioses del país, les més grandioses i inolbidables.
"Record de Roses, 1918"
Josep Vicenç Foix Mas Qui crida irat, si ens domina l'esport
del submergir que fem, fora de port,
(quan brollen llums sota les aigües manses),
D'un 1, un nou i un 8, d'un vermell fort,
i escoltem Bach en un llagut estort
d'un naufragi del temps de les romances!
Rhodis
Carles Fages de Climent
Cantaré la glòria dels Rhodis herois, que a la primeria,
foren arribats tot damunt les ones brodades d'escuma,
vinguts d'altra terra, la millor del món. I en veure la nostra
els semblà talment com si llur camí fos estat de somni.
"Roses"
Mar rosinca
Carles Fages de Climent
Roses! Urbs ressorgent que t'agomboles
en llac precís, mirall del de Banyoles.
Vent gris, escuma verda i aigua blava,
sorres d'or i madeixa que s'arruga
als trifolis maragda de la Muga,
laberíntics canals d'Empúriabrava!
"A les meves amigues de Roses"
Víctor Rahola Trèmols
Un llaç de granit i de llicorella,
lligant els tres pobles en forma un pomell;
Roses és la rosa que té una poncella,
Cadaqués un lliri, la Selva un pomell.
Capacitat d'adaptació
Barris Ruset, Josep M.Memòria gràfica de les comarques gironines
Sens dubte, Roses ha estat l'au fènix més característica de l'Empordà, capaç, per exemple, d'existir en un emplaçament determinat durant gairebé dos mil·lennis i desplaçar, a partir de 1645, la seva geografia urbana uns quants centenars de metres enllà, o de transformar la seva base econòmica uns quants cops (...) Renéixer ha estat la vocació de Roses i, per aquest motiu, les seves gents han fet de la tradició de curta durada una forma eterna d'ironia.
Una rosa és una rosa és una rosa és una rosa
“Tan sols utilitzant el nom d'una cosa ja s'invoca l'imaginari i les emocions associades amb l'objecte”Gertrude Stein
